Dissabte, 25 De Març De 2017
Pl. de l'Església, 1, Agramunt - 25310
Telèfon: 973 390057 Fax:

El nostre patrimoni

22/10/2012

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'AGRAMUNT

Foto

BÉ CULTURAL D'INTERÉS NACIONAL

Portalada en 3D

L'Església de Santa Maria es va començar a construir a la segona meitat del segle XII coincidint amb el moment en què Ermengol VII atorgà la carta de població el 1163. Les obres s'iniciaren per la part dels àbsis que serviren, fins al segle XVIII, de muralla de la vila pel cantó de llevant. La portalada del costat nord és considerada dels primers temps, mentre que la principal es va acabar al cap dun segle. El campanar, que comença a tenir aires gòtics de la meitat en amunt, és la darrera part que es bastí vers el segle XIV. A tot aquest conjunt cal afegir-hi, adossades al costat nord, la capella de la Verge del Roser, del segle XVI, la capella de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVII i la sagristia. Tot i que l'església d'Agramunt ha sofert al llarg de la història modificacions i afegits, es tracta d'un edifici bàsicament romànic de l'anomenada Escola de Lleida. Lany 1931 fou declarat monument historicoartístic.

L'absis central disposa també d'una decoració similar per la part interior, amb arcuacions sobre columnes adossades. Les tres naus es cobreixen amb voltes de canó apuntades, dividides en quatre trams mitjançant tres arcs torals de secció esglaonada. Les voltes descansen sobre pilars amb columnes adossades. Molts detalls constructius fan pensar en la participació d'artistes llenguadocians, cosa que confirmen les marques dels picapedrers i, sobretot, els noms dels escultors R. de Milavel, M. de Meces i A. Sartre, esculpits en alguns capitells interiors.

S'accedeix al temple mitjançant dues portades romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament la de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració.

Bastida a mitjan segle XIII, és formada per vuit arquivoltes en degradació, que descansen sobre setze columnes per banda, i que constitueixen un cos sobresortint de la façana. Cada una de les arquivoltes és decorada amb motius diferents, de tipus geomètric, amb arcuacions entrellaçades, o amb figures humanes. Els capitells destaquen per la seva ornamentació vegetal. El fust i el basament de les columnes han estat restaurats fa poc per la Generalitat de Catalunya. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que representen la Mare de Déu amb l'Infant, acompanyada de l'Anunciació i de l'Adoració. Una inscripció recorda que foren els teixidors de la vila els que sufragaren la col"locació d'aquest grup, l'any 1283. És una obra de transició, de concepció encara romànica, però amb alguns apunt d'un més gran realisme

Al costat esquerre de la façana s'aixeca el campanar, obra d'època gòtica que s'acabà probablement a finals del segle XIV, és una torre prismàtica de planta quadrada, oberta per estretes espitlleres fins al darrer pis, on hi ha dues finestres a cada façana, rectangulars però incorporades al mur motllurat, amb traceries de factura gòtica. Té un cos baix que arriba fins al ràfec de l'església. Per sobre hi ha un petit cos, sense obertures amb les façanes en voladís en relació amb les del cos de baix. Un tercer cos i últim, suportat per una motllura, és el que conté les finestres. Les seves façanes, molt restaurades, presenten una decoració de traceria, que forma la base de l'alta coberta que corona el campanar. Està situat a l'angle nord-oest de la façana de l'església de Santa Maria.



22/10/2012

AJUNTAMENT D'AGRAMUNT

Foto

BÉ D'INTERÉS NACIONAL

A la cara sud de la plaça de l'Església s'aixeca l'edifici de l'Ajuntament, bastit a la segona meitat del segle XVIII. A la llinda de la porta d'accés hi ha gravada la data de 1761. És un immoble fet de pedra, sobri, d'estil barroc, que encaixa molt bé en el conjunt de l'entorn, sobretot pels porxos de l'entrada. A la part central hi destaca una llarga balconada des de la qual les autoritats dels dos darrers segles han pogut contemplar els actes festius i de revolta que ha viscut la vila. Damunt de la porta del balcó central hi apareix  en relleu un escut d'Agramunt servat per dos àngels que porta la data de 1703. A banda i banda hi ha les restes de pintura de dos escuts reials, un dels quals fou dedicat a la reina Isabel II. La part superior està rematada amb vuit finestretes acabades amb un arc de mig punt, talment els porxos de la plaça. El 1984 es va arreglar l'edifici per dins i es va ampliar per la part posterior, ja que no podia acollir tots els serveis que necessita un ajuntament modern. El 2001 es va restaurar la façana i el costat de ponent, perquè la pedra, sobretot a la part baixa, s'havia desgastat considerablement.



04/03/2014

ELS VESTITS MEDIEVALS

Foto


Considerats les restes tèxtils civils trobades més antigues de Catalunya

Durant les obres de restauració de la façana nord de l'església de Santa Maria d'Agramunt, que va tenir lloc entre 1996 i 1997 es va obrir el sarcòfag de pedra ubicat a la part baixa del campanar. A dins shi van trobar dos cossos parcialment momificats, un home i una dona, que conservaven restes dindumentària.

Segons l'estudi antropològic i paleopatològic  són dos individus d'entre 20 i 30 anys; no s'ha pogut detectar científicament la causa de la mort, però si que el primer a morir  va ser l'home  - el cos del qual estava a sota, encaixat en morter de calç i que la dona va ser enterrada un temps després.

Els teixits estàven rígids i replegats, amb restes d'insectes i de calç, així com nombroses taques produïdes per la descomposició dels cossos i per peces de metall enterrades amb ells i avui desaparegudes; les fibres havien perdut l'elasticitat i tot el material estava deformat i amb transtorns físics i orgànics.  En anar obrint tots els fragments a base d'eliminar la calç i per medi d'humidificació controlada es van poder anar d'estriant diverses peces en relatiu bon estat ( una gonela, una calça i una lligadura pertanyents a la dona, una còfia encastada al crani de l'home i una peça rectangular que podía haver estat un mantell), i un munt de fragments que ja no permetien cap reconstrucció. La neteja, consolidació i preparació per a exposició es van fer en el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa per encàrrec del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.

Totes les peces són de lli, la majoria teixides a la plana (1 fil dordit / 1 fil de trama), i s'observen diferents qualitats en la finor del fil. Per a la lligadura es va fer servir un teixit acanalat (aconseguit amb 2 trams o dos ordits), que és més fàcilment adaptable a la forma del cap. Cap  de les peces té decoració, però la còfia presenta una petita sanefa de repunts en la zona frontal.

No es tracta d'indumentària funeraria, sinó de peces portades en vida amb les quals van ser enterrats aquests dos personatges. No sabem qui eren, però tan per la situació destacada pel sarcòfag com pel tipus i qualitat dels vestits sembla que devien tenir una posició social destacada. En qualsevol cas, per la seva cronologia s. XIV les peces d'Agramunt són, per ara, les restes d'indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya.

La Generalitat de Catalunya ha fet dipositari de les peces al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, responsable de la seva conservació i que les cedeix temporalment a l'Ajuntament d'Agramunt segons el conveni específic signat entre ambdues institucions.

 


22/10/2012

PILAR D'ALMENARA

Foto

BÉ D'INTERÉS NACIONAL

Es tracta d'una torre rodona dels segles XI-XII que feia les funcions de defensa i vigilància, molt semblant a les torres defensives cristianes de la zona de muntanya lleidatana. Té els seus paral·lels en les torres de Verdú i Guimerà per vigilar les incursions sarraïnes. Es pot deixar el cotxe vora el cartell indicador situat poc abans d'arribar al coll de la serra i per un caminet es puja (5 minuts) al peu de la torre. Unes escales permeten l'escalada fins a dalt de tot del pilar des d'on es divisa un magnífic paisatge. Aquesta torre té una alçada de 14 metres. És punt de referència geogràfic de la comarca, i des d'on es domina una magnífica panoràmica de la plana de l'Urgell, fins i tot, en un dia ben clar es pot observar la Seu Vella de Lleida. Prop de la torre hi ha les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.




22/10/2012

REFUGI ANTIAERI DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Foto

El refugi antiaeri, que es troba sota el temple de Santa Maria d'Agramunt és un equipament singular a tot Catalunya, que ha estat recuperat com a símbol del que va patir la població durant la Guerra Civil del 1936-1939. Forma part dels Espais de la Memòria recuperats pel Memorial Democràtic.

El refugi segueix la nau central i el creuer del temple. La galeria llarga té 34 metres, des de l'entrada principal al mig de la plaça fins al peu de l'altar major i la transversal fa 28,4 metres; les amplades van des d1 a 1,4 i 2 metres, mentre que l'alçada mitjana és de 2 metres.

L'equipament disposa duna mostra permanent, gràfica i documental sobre com van viure els veïns aquest període que va trasbalsar la història i va marcar generacions d'agramuntins.



22/10/2012

POU DEL GEL

Foto


BÉ CULTURAL D'INTERÉS LOCAL

Al vessant nord-oest del turó del Convent es troba soterrat el pou del gel. És un recinte cilíndric d'uns onze metres de fondària i uns nou metres de diàmetre cobert amb un casquet esfèric, tot de pedra picada. Un corredor subterrani situat a la part nord comunica amb l'exterior i és per on es posava i es treia el gel. Al fons, una estreta mina que sortia a la base del tossal li feia de desguàs. A principis del segle XVIII (1702) ja estava construït i la paeria ja n'arrendava els seus serveis.

Els geladors es trobaven al peu de la muralla per la part de tramuntana; eren unes piques grans però de poca fondària que s'omplien de l'aigua del molí i es feien gelar a l'hivern. Quan el gel adquiria un bon gruix es trencava a bocins i s'emmagatzemava al pou del gel alternant capes de glaç amb capes de palla. Aquest gel es venia a l'estiu entre la població, donant sempre preferència, si escassejava, a les persones malaltes.

L'última utilitat que va tenir el pou del gel fou de refugi durant la Guerra Civil, des del mes d'abril del 1938 fins a primers de gener del 1939.


22/10/2012

PONT ROMÀNIC

Foto

BÉ CULTURAL D'INTERÉS LOCAL

El Pont romànic o pont vell data del segle XII-XIII. És una construcció de pedra picada amb dos amplis arcs apuntats. Actualment només un dells és practicable i hi passa canalitzat el riu Sió. Aquest pont és el més antic de la població, ha aguantat totes les riuades que han afectat el riu Sió al llarg dels segles i ha estat modificat per la seva part superior amb una barana de pedra afegida temps després de la seva construcció. Quan fou bastit, era situat a les afores de la muralla, en el camí que portava a Tàrrega. Actualment enllaça la Plaça del Pou i lavinguda de Catalunya. 



22/10/2012

PONT DE FERRO

Foto

BÉ CULTURAL D'INTERÉS LOCAL

Es troba a les afores del poble, a l'oest, en una zona d'horts, en la confluència entre el Riu Sió i el Canal d'Urgell. La primera construcció d'aquest pont es va realitzar l'any 1857, amb 7 arcs rebaixats de pedra i maçoneria.

Les pluges del dia de Santa Tecla ( 23 de setembre de 1874) elevaren les aigües fins a 9 metres, de manera que varen començar a rebassar l'obra en cascada, soscavant la fomentació fins al punt de provocar la ruïna total del pont, que va acabar desmoronant -se en la seva totalitat.
La necessitat de construir ràpidament laqüeducte perquè quedava tallat el subministrament daigua a la resta de l'Urgell esdevingué la raó principal de la nova situació. Després d'analitzar algunes solucions alternatives, s'encarregaren les obres a l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima de la família Girona, sota les ordres de l'enginyer Josep Mª Cornet i Mas.

L'aqüeducte fou construït 14 anys abans que la Torre Eiffel, utilitzant la mateixa tècnica constructiva, i fou presentat com a emblemàtic de les possibilitats que donava l'acer com a nou material.



22/10/2012

PLAÇA DEL MERCADAL

Foto

BÉ CULTURAL D'INTERÉS NACIONAL

A les darreries de l'any 1700, els agramuntins s'adonaren que ja no es podia edificar muralles endins. El recinte que voltava la vila seguint les muralles que l'encerclaven, en tots aquells trossos sobre els quals no pesava la servitud de llum, aireació o accés d'un colindant, havia estat ja ocupat per noves edificacions. Calia, doncs, pensar en espais muralles enfora si volia eixamplar-se la població. Així sorgí la idea del Mercadal. Perquè la cosa quedés més arrodonida, van fer un projecte urbanístic modern i vistós, el qual fou aprovat per l'autoritat competent.

El plànol del Mercadal, amb data de 1804, es pot contemplar penjat d'una dependència de Ca la Vila. Es tracta d'una plaça quadrada, simètrica i porticada; a cada una de les cares corresponen vuit arcades dels coberts de davant les cases, les quals totes tenen el mateix aspecte visual. La plaça Mercadal fou una de les primeres places catalanes -algú ha dit la primera- edificada d'acord amb un projecte previ.



22/10/2012

SAFAREJOS MUNICIPALS

Foto

BÉ CULTURAL D'INTERÉS LOCAL

Els safareigs es troben als aforesde la població, al camí vell de Mafet, al nord de la Vila.

Després de vint anys de la construcció del Canal d'Urgell, l'Ajuntament va fer construir els safareigs l'any 1882 i també una font al costat del canal. Són de pedra picada, i tenen forma d'U. Tenen una capacitat per a setanta rentadores. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va construir un safareig més petit per la roba de les persones malaltes i una coberta metàl·lica.

Avui en dia, per raons molt obvies, ningú va als safareigs perquè els particulars i les rentadores han anat substituint les seves funcions. En aquest indret s'hi troba un dels testimonis notables de la història de la vila i del Canal d'Urgell.




22/10/2012

MURALLA

Foto

Agramunt estava protegida pel Castell i la muralla. La vila estava dividida en quatre sectors: Barri del Castell, Barri de Sió, Barri de la Plaça i de Sant Joan. En uns principis el castell no era res més que una torre de defensa que més tard, els Comptes d'Urgell van ampliar fins a convertir-la en castell. Els Comptes no hi vivien tot lany al castell però si llargues temporades.
Al costat d'aquest hi havia una capella, a l'interior de la qual hi havia una imatge de la Verge Maria, la Mare de Déu del Castell que va desaparèixer lany 1936. El castell va ser derruït a mig segle XVII pels francesos, ja que l'abril de 1645 el cap de l'exèrcit francès, el Compte Xabot, va dir als consellers de Barcelona que atacaria Agramunt. L'any anterior, 1644, el mariscal la Mothe va atacar la vila quatre vegades, però totes elles sense èxit. Van derruir la Casa de la Vila, unes quantes cases particulars i el castell, no deixant de peu res més que el seu nom. L'únic llenç de muralla que resta visible és el que es troba al carrer del mateix nom i que amb una urbanització de l'entorn s'ha restaurat i dignificat.


22/10/2013

PASSEIG JOSEP BRUFAU

Foto


Conegut com a Passeig del Sió, el Passeig Josep Brufau conforma una llarga i extensa zona verda paral·lela al riu Sió. La part més antiga d'aquest Passeig s'allarga des del Pont Romànic fins a la zona esportiva de les piscines, on s'enllaça amb el Parc de Riella. La donació d'uns terrenys per part de l'hisendat agramuntí Josep Brufau, que en el seu moment també va col·laborar en la construcció de les Escoles,  va possibilitar l'ampliació d'aquest Passeig en el que actualment s'anomena Passeig Nou.


22/10/2013

PARC DEL CONVENT

Foto


El Parc del Convent o, altrament anomentat Zona dels Dipòsits, es troba situat just a sobre del C.Convent, a la part més alta del nucli urbà de la vila. Antigament s'hi havia bastit el Convent de Sant Francesc, del qual únicament en queda el Pou de Gel, actualment visitable, i la Cisterna de l'antic claustre del convent. Ambdós es troben soterrats, al costat dels actuals dipòsits de l'aigua d'Agramunt.

Des de la gran pineda del Parc del Convent es pot gaudir d'unes magnífiques vistes del Bosc del Ciscar i de les Serres de Montclar i del Montsec.


22/10/2013

PLAÇA DEL MERCAT

Foto


Aquest espai situat al bell centre de la vila s'anomena Plaça del Mercat perquè és on hi ha l'edifici de l'antic mercat municipal, bastit per l'arquitecte Domènec i Torres. És una de les obres més importants construïdes per l'organisme estatal Regiones Devastadas després de la Guerra Civil. El mercat municipal no va tenir mai l'èxit esperat i lany 1994 es va rehabilitar per acollir l'actual Espai Guinovart.

Cada dimecres, s'omple de parades per acollir bona part del mercat setmanal.


22/10/2013

PLAÇA DEL TORRONAIRE

Foto


Situada just al costat del Pont Romànic i del Passeig Josep Brufau, la Plaça del Torronaire acull el Monument al Torronaire en homenatge a aquest ofici tan arrelat a la vila d'Agramunt. L'any 1985 s'inaugurà en la seva ubicació inicial, la Plaça 11 de setembre, però posteriorment fou traslladat a l'actual Plaça del Torronaire.

Cada any, en el marc de la inauguració de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que se celebra el segon cap de setmana d'octubre, els menestrals torronaires celebren una ofrena floral al Monument en honor als torronaires de la vila.


22/10/2013

CARRER SABATERIA DE BAIX

Foto


Aquest carrer es troba esmentat en documents de principis del segle XIV. Probablement el nom del carrer fa referència als obradors de sabateria establerts en aquest indret en temps antics. Els porxos o 'coberts' més antics de la vila es troben en aquest carrer, concretament a Cal Vidrié, una casa construïda a finals del segle XVII. Són els coberts més antics i representatius de la vila, que van tenir la sort de resistir els bombardejos de la Guerra Civil.


22/10/2013

PLAÇA DEL POU

Foto


Aquesta plaça és un dels punts més cèntrics de la vila i on conflueixen els vials més importants. En diem plaça del Pou perquè fins fa pocs anys hi havia la boca del pou públic. La gent hi anava a buscar aigua i també era punt de trobada de molts agramuntins. Actualment és al voltant d'aquesta plaça on s'hi desenvolupa la major part d'activitat comercial i de serveis de la vila. Durant molts anys hi hagué la bàscula municipal, l'edifici de la qual ha estat condicionat com a Oficina de Turisme.


22/10/2013

REFUGI DELS SALATS I ANTIC CAMP D'AVIACIÓ

Foto


L'any 1938, en plena Guerra Civil, Agramunt va disposar d'un camp d'aviació que ocupava tot el pla dels Salats, des del Canal d'Urgell fins prop de Les Puelles. La construcció d'aquest refugi va ser realitzada per l'Exèrcit de la república i fou aquesta zona l'escollida perquè era molt plana i sense cap obstacle als voltants.

Situat a la zona nord d'Agramunt, els treballs de recuperació han permès rehabilitar una cambra d'uns 9m2 de superficie a sota terra on s'hi accedeix a través d'unes escales de pedra treballada, per fer-la visitable. Els punts d'entrada i de sortida es van construir de forma desalineada amb l'objectiu de protegir la cambra dels bombardejos i de les ones expansives.


22/10/2013

PARC DE RIELLA

Foto


Aquest espai, situat a l'extrem del Passeig Josep Brufau fins a la Carretera de Cervera, acull un recorregut a través d'obres de gran format de l'artista i poeta agramuntí Guillem Viladot. Es tracta d'una gran zona lúdica i paisatgística i és considerat el primer parc de poesia visual a l'aire lliure. Les peces instal·lades han estat construïdes per l'empresa agramuntina Jové-Balasch a partir del disseny de l'espai de l'empresa Tnumarga. El Parc porta el nom de Riella perquè és així com Guillem Viladot anomenava la vila d'Agramunt en els seus articles i llibres.

Espai Escrit

Ruta literària


22/10/2013

ESCORXADOR MUNICIPAL

Foto


BÉ CULTURAL D'INTERÉS LOCAL

L'Escorxador Municipal forma part d'un conjunt d'edificacions, obra de Regiones Devastadas després de la Guerra Civil 1936-1939, entre les quals una casa-residència dels antics veterinaris titulars de l'època. L'activitat d'escorxador s'allargà fins fa pocs anys. Actualment acull nombroses dependències avui utilitzades com a magatzem municipal i per algunes entitats del poble. En aquests moments hi ha un projecte de rehabilitació per a reconvertir-lo en un nou espai cultural.


26/01/2017

CISTERNA DEL CONVENT

Foto


LA CISTERNA DEL CONVENT

Es troba, també, soterrada a la mateixa zona del convent. És una construcció datada de mitjan segle XVII i consisteix en un recinte cilíndric amb una cúpula bastida amb carreus de pedra sorrenca perfectament treballats i escairats amb morter de calç. Té una fondària d11 m i un diàmetre de 12 m. Es calcula que podia emmagatzemar fins a 830.000 l daigua. 



Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web